La vida és… no, no és bella, però… a vegades la vida és rara. Ja no recordo per què, però el 18 de setembre del 2003 vaig anar a l´Institut Cervantes per acudir a una lectura d´un autor que m´era completament desconegut i el llibre presentat no m´interessava gens. L´autor havia escrit fins llavors només llibres per a joves però en aquell moment ja havia publicat la seva primera novel-la. En la introducció de la lectura deien que a principis el llibre s’havia publicat a Espanya a l´estiu i ningú li havia fet molt cas (tota Espanya a l’agost és de vacances), però que ara ja era molt conegut i venut.
A Alemanya les coses eren distintes. En la lectura que duia per títol „Barcelona en los años 50“ nomès s´havien presentat cinc o sis persones per veure l´autor. El seu nom: Carlos Ruiz Zafón. El preu de l´entrada: cinc euros.
Cinc anys més tard: L´autor es presenta en Berlín una altra vegada el novembre del 2008 al cinema „Babylon Mitte“ en una gran sala per presentar la segona novel-la (que no m´ha agradat molt). Setmanes abans de l´esdeveniment les entrades ja estan esgotades: M´és impossible comprar-ne una. El nou preu de l´entrada: quinze euros. Una cosa rara però sorprenent.
Qué ha passat en aquells cinc anys?
El 7 d´octubre del 2003 l´autor és anomenat en el programa de televisió „Lesen“ (Llegir) de Elke Heidenreich. El vicecanceller alemany recomana el llibre: És el començament de la „Zafonmania“ a Alemanya. Després altres països van seguir. Les obres de Zafón es van traduir a més de trenta idiomes.
La majoria de les històries del simpàtic autor barcelonès s’esdevenen, és clar, a Barcelona. Però és una Barcelona vella, gòtica que està plena de misteris que són coberts per una boira permanent. És una Barcelona fosca, amb teranyines, pluges, però, en la meva opinió, més bonica que avui.
Encara que estem parlant de temps passats, ja existeix el „Zafónturista“ que visita Barcelona amb „L´ombra del vent“ com a guia:
https://www.youtube.com/watch?v=OE5cYCIgaIY
Pel bonic disseny de les dues novel-les de Zafón també vaig descobrir un altre artista català: Francesc Català-Roca, un fotògraf (1922-1998) neorealista. Va ser també un dels millors documentalistes de la realitat de la postguerra espanyola. Les seves fotografies són molt commovedores i, al meu parer, molt, molt boniques.
Però tornem a Zafón. Actualment s´ha publicat a Alemanya „Der dunkle Wächter“ (El vigilant fosc) (En Espanya fa ja 14 anys que s´ha publicat!: „Las luces de septiembre“ (Les llums de setembre). És una cosa que m´estranya, perqué l´editorial „Fischer“ ha publicat l´ultim llibre de „La trilogía de la niebla“ (La trilogia de la boira) en comptes de publicar primer el primer llibre com cal (ja es va publicar una vegada el 1996 sense triomf a l´editorial dtv (Deutscher Taschenbuchverlag) i ja no està disponible. Una cosa ben estranya.
L´editorial „Insel“ al contrari fa poc va treure el llibre „Gaudí in Manhattan“ (Gaudí a Manhattan). Una altra cosa rara. Per què?podríeu demanar
Molt senzill. Perquè en la pàgina oficial espanyola de Zafón (en castellà) et pots descarregar la història completa gratis i t´estalvies 11 (!) euros. Bé, això sí, has d´entendre castellà. Aquí teniu l´enllaç:
https://www.carlosruizzafon.com/relatos.php
L´editorial „Suhrkamp“ ha publicat el llibre „Die Geschichtenerzähler: Neues und Unbekanntes von Allende bis Zafón“ (Els narradors: Noves històries d’Allende a Zafón). La història de Zafón en aquest llibre („La mujer de vapor“/ La dona de vapor) també està disponible gratis en aquesta pàgina (I també música: https://www.carlosruizzafon.com/musica.php ). En la pàgina oficial alemanya de Zafón al contrari no en queda cap reastre. És una cosa de diners!!
Ah, i ja que estem parlant de diners i per a aquells que segueixen esperant: L´ombra del vent mai va ser duta a la pantalla. Per sort encara existeixen autors que valoren i volen als seus nadons, eh perdó, volia dir llibres, i no solament pensen en els diners. Aixó és una cosa rara per a alguns, per a mi és una cosa bonica saber que en aquest món miserable encara existeixen persones que saben estimar realment una cosa (i no permeten que ningú ho destrueixi).
Bibliografia:
Castellà:
-Trílogia de la niebla:
1. El príncipe de la niebla (´93)
2. El palacio de la medianoche (´94)
3. Las luces de septiembre (´95)
-Marina (´99)
-La sombra del viento (2001)
-El juego del ángel (2008)
Català:
-La trilogia de la boira
1. El princep de la boira
2. El palau de la mitjanit
3. Les llums de setembre
-Marina
-L´ombra del vent
– El joc de l´angel
Tags: Barcelona, Carlos Ruiz Zafón, Der dunkle Wächter, dtv, Fischer Verlag, Francesc Català-Roca, Gaudí in Manhattan, Heidenreich, Insel, Joschka Fischer, Juego del Angel, Lesen, Literatura, L´ombra del vent, Posguerra, Schatten des Windes, Sombra del viento, Spiel des Engels
Die