Freie Universität Berlin

Fa vint anys de la caiguda del mur de Berlín. No obstant les coses no han canviat molt: Els alemanys diuen que el mur segueix en les ments de la gent.

En canvi socialment les coses han canviat moltíssim. L’est dAlemanya rep molts diners de l´estat („Solidaritätszuschlag“) i es converteix en un lloc bonic mentre l´oest esdevé en un lloc lleig i desagradable.

Per això quan passeges per Berlín veus tantes escombraries que no tens ganes de sortir al carrer. Però sortir per Berlín val la pena: Berlín „dóna“ a seus visitants i habitants una multitud d’ofertes culturals. Pots anar a museus, cinemes, al teatre, a l´òpera, bars etc. Són unes de les poques coses bones de Berlín.

Però si desitges  anar a una de les ofertes culturals no agafis el metro! La „Berliner Verkehrsbetriebe“ (l’empresa encarregada del transport públic berlinès) és literalment un desastre. O arribes tard o al menys estressat perquè el metro està ple com els metros de Tòquio (una catàstrofe en temps de la grip porcina).

I parlant sobre la „BVG“: el „S-Bahn“ ja no transporta més la gent: els vagons tenen problemes de funcionament i no hi ha diners per a la reparació. Berlín-una ciutat pobra i trista. I també és una ciutat molt grisa i amb poca naturalesa.

Aleshores: Per què a la majoria de gent els agrada tant Berlín?

… Però a Berlín ja  gairebé no hi viuen berlinesos. Els autèntics „autòctons“ es fuguen de Berlín i aquí  ja no més hi viuen persones d´altres parts d´Alemanya i d´altres països i estudiants ERASMUS (els agrada molt Berlín, sobretot als Espanyols).

Els pocs autèntics berlinesos en canvi són insuportables. Tenen mala fama perquè sempre tenen mal humor i són agressius. I aquesta forma de ser també té un nom: „Berliner Schnauze“ (el „morro“ berlines).

Encara em pregunto: Per què a la gent li agrada Berlín??

Per a mi és un gran misteri de la humanitat…

Possiblement has de ser estranger i turista per poder valorar Berlín (per què així saps que aviat te n’aniràs…).

FUB – WS 09/10 – Katalanisch BM 1 – A. Zuckschwerdt – 05.11.2009

BERLÍN.

Com tothom sap, des de la caiguda del mur hi ha hagut unes de les alteracions socials i culturals més significatives en tota la història de la ciutat de Berlín. Deixant de banda qüestions polítiques com els problemes econòmics, l’impacte més gran es nota a nivell social, o sigui, en com es maneja el ciutadà del carrer amb tots aquests canvis fonamentals que li han estat passant des de l’any 1989. És cert que això no es pot referir només a Berlín, ja que tota Alemanya ha estat afectada pels canvis, però en la capital és on més es nota el xoc cultural que s’ha donat entre els “Ossis” i els “Wessis”. Encara que ja hi ha alguns pocs contactes entre les dues bandes, hi segueixen existint certes diferències i prejudicis. Degut, entre altres coses, a la separació geogràfica que es venç només a l’hora de treballar, ja que allí hi ha molta fluctuació entre els dos costats, la gent d’aquí no té molt a veure amb la d’allí. Mentre els uns es queden en els seus barris, el mateix  fan els altres, sense que hi hagi cap mena de contacte ni intercanvi. La major interacció es dóna en les generacions més joves, aquestes que, a poc a poquet, estan enderrocant el Mur mental que en la mentalitat dels adults encara és bastant present. Així, per exemple, es relacionen en les discoteques, en les escoles o on sigui.

Berlín és, per això, una ciutat clarament distinta a qualsevol altra ciutat, sigui alemanya sigui estrangera: per la seva coŀlectiva divisió mental interna; i precisament això mateix és allò que la converteix en una ciutat molt polifacètica, rica en contrastos, i que ofereix coses, aspectes i ambients molt divesos entre si al passar d’un barri a un altre. Tanmateix, l’atractiu més gran d’aquesta ciutat són, certament, els seus espais verds i blaus que inviten a deixar tot endarrera i a tenir uns moments com al camp, però sempre amb la possibilitat de tornar en qualsevol moment a la “civilització”, pujant ximplement al S-Bahn i ja està. Qui no coneix encara aquestes bandes de la ciutat, però s’atreveix al mateix temps a parlar-ne, hauria d’anar-s’hi i descobrir-ho  abans de fer cap comentari al respecte.

Berlín és una ciutat prou discutida, probablement la ciutat més discutida de tota Alemanya o bé una de les més discutides d’Europa sencera. Durant dècades el símbol del planeta separat, de fronteres tancades, de la guerra freda ara s’ha convertit en un lloc força diferent – i com jo trobo paradoxalment –  ha acabat sent com és gràcies a la seva història tant obscura.

Berlín a primera vista no és una ciutat molt bella comparada amb altres capitals europees. No té res d’idíl·lic com París, no té monuments antics com Roma, tampoc no té un pont medieval com Praga ni un castell o palaus imperials com Viena. Ni té bona cuina local, gairebé tota la seva arquitectura de postguerra em sembla un insult estètic que ocupa massa espai en totes les dues parts de la ciutat (encara que hi hagi poques excepcions com per exemple el Kulturforum dels anys seixanta o l’actual Karl-Marx-Allee dels cinquanta). A més, veig Berlín massa ampla i de vegades pareix buida o quasi morta, vull dir que no sembla pas pròpiament urbana. I la seva situació geogràfica amb l’hivern més dur de tot el país tampoc no pot atreure la gent. En breu: la capital alemanya no té bellesa o atmòsfera cosmopòlita evident que sigui fàcil de trobar per a gent que no la coneix bé. Per cert, considero el seu èxit turístic artificial, comercial i barat. El gran número de visitants turístics no fa de Berlín un lloc més interessant. Sinó ben bé al contrari.

Sigui com sigui, dic que Berlín és una metropoli internacional molt recomanable. Els projectes culturals són incomptables, l’oferta enorme per a tots els gustos. La seva cara està sempre canviant. Construeixen nous edificis, barris sencers, s’enderroquen els d’abans per reomplir els forats amb arquitectura nova, tanquen i obren bars, restaurants, cafeteries i botigues. Corre i sempre segueix corrent aquesta ciutat. Per això no la trobo mai avorrida. Després de la caiguda del mur, la fi del comunisme europeu i la reunificació alemanya Berlín era un experiment. No només l’experiment de traslladar la capital de Bonn al riu Spree sinó també un experiment cultural i social. Entusiastes eren, per exemple, els temps dels noranta i la gent volia convertir Berlín en una mena de ciutat utòpica, em sembla. Es quan van començar els grans plans urbanístics: el nou centre entre Spreebogen i Landwehrkanal, les noves estacions de ferrocarril, els nous edificis representatius monumentals (més gran que el Palau d’Élysée a França). Gràcies als comunistes ja hi havia una torre de tres-cents metres. Perquè si no, n’estic segur, l’hauríen construïda també en aquells dies d’entusiasme. Naturalment Berlín va treure profit de tot això. Va rebre diners, va poder perfeccionar el seu sistema de transport públic i fins i tot construir un nou aéroport perquè “no pot ser que la capital tingui un aeròdrom com el de Paderborn o Frankfurt/Hahn”. Però aquestes superficialitats no m’impressionen molt. Clar – jo també estava il·lusionat pel sentiment urbà i el nou monumentalisme que havia creat la Republica de Berlín dins la seva nova capital. Quan vaig ser aquí per primer cop fa gairebé uns deu anys m’adonava que no sabia que una ciutat així existia a Alemanya. Colònia o Hamburg eren les ciutats alemanyes més grans que havia conegut fins aleshores i ni gosava de comparar-les amb Londres o París. Estava molt sorprès! En aquella època encara no pensava que allò especial de Berlín no era el seu tamany o els carrers amples. Per a mi tot semblava molt fàcil. Cec que per aquesta primera impressió vaig decidir inmediatament de viure-hi i de traslladar-m’hi el més aviat possible. Després, ràpidament, vaig comprendre que Berlín era especial per la seva actitud – la forma de viure i la llibertat a tots els nivells de la vida quotidiana i també no quotidiana. Els barris tant diferents que semblen ciutats pròpies, els grans parcs, boscos i el verd per tot arreu. Que al carrer puguis anar vestit com vulguis, que els nens juguin a la mateixa vorera on treballen les prostitutes, que els clubs turcs siguin al costat de les discoteques gays, que una botiga Armani es trobi davant d’un segona mà. Berlín té els avantatges d’una “Weltstadt” de debò per les institucions que hi ha, les possibilitats que ofereix o l’anonimitat que t’ofereix, però també té les cares boniques del món „rural“ com el verd, la tranquil·litat de les seves places del barri, la pau dels seus patis interiors i la cafeteria o el supermercat petit on et coneixen.

Alexander Ossia

Hola a tots i totes!

Aquest Bloc pretén manternir actiu el contacte entre tots els estudiants de català de la Freie Universität així com el d’afavorir que els alumnes escriguin en català. Alguns dels articles que s’hi publicaran formaran part de les tasques que han de dur a terme els alumnes del Grundmodul i el Basismodul.

És obert, naturalment, a tots els suggeriments, propostes, comentaris que hi vulgueu fer. La idea de crear-lo va sorgir en un curs d’aplicació dels instruments de l’anomenat Web 2.0 que vaig fer a Gandia en el marc de les Jornades Internacionals per a professors de llengua catalana organitzat per l’Institut Ramon Llull.

Objectius

L’objectiu primer és el de mantenir-nos tots nosaltres en contacte. Això demana naturalment la vostra col·laboració. Si us hi sentiu interessats, caldrà que us hi connecteu de manera regular i hi féu alguna aportació, ja sigui escrivint els vostres textos, ja sigui fent comentaris sobre els textos que hi aneu trobant.

D’altra banda, això us permetrà de poder expressar-vos en català sobre temes que us interessin. Els temes són lliures i no hi haurà en principi restriccions més enllà d’aquelles que la Freie Universität manté en les seves normes d’ús i publicació.

D’altra banda, com deia més amunt, utilitzarem el Blog a classe, com a eina de pubicació de les vostres redaccions.

Llengua

En principi (i com és d’esperar) la llengua de comunicació serà el català.  Si ho desitgeu, podeu demanar-me que us revisi la gramàtica i l’estil dels textos que vulgueu publicar-hi. Tanmateix, en general no hi haurà control de correcció (només en els casos en què els articles siguin un exercici de la classe de català). En la secció anomenada „Blogroll“ trobareu adreces de pàgines que us poden ajudar pel que fa a la correcció gramatical o també diccionaris de català online.

Diversitat temàtica

L’interès principal del Bloc rau en el fet que ens puguem mantenir al dia de les qüestions més diverses:

• sobre les vostres experiències com a estudiants (aquells que teniu una beca Erasmus podeu explicar-nos tot allò que vulgueu de la vostra estada a l’estranger)

• sobre qüestions de caire social, polític, universitari

• sobre curiositats que cregueu que poden ser d’interès per a tots nosaltres

• sobre notícies que us hagin cridat l’atenció

• sobre pel·lícules, exposicions d’art, literatura…

• el que vulgueu…

Suport tècnic

No sé si esteu familiaritzats amb la pràctica de crear un Bloc i els seus entramats tècnics. Jo sóc absolutament novell i estic aprenent a utilitzar-lo paulatinament. Si teniu dubtes sobre com publicar quelcom o sobre com crear enllaços a vídeos, àudios o altres pàgines d’internet, podeu plantejar-les en el Bloc mateix.

Recordeu sobretot que és important posar a cada entrada que féu diverses etiquetes per tal que després, quan el Bloc hagi crescut una mica (espero!) sigui més fàcil de buscar-hi els vostres missatges a partir dels temes tractats.

Ànims!

Doncs ja ho veieu. Crear un Bloc és d’allò més senzill. Cal aprofitar les eines que ens ofereix internet per tal de poder aprendre els uns dels altres, millorar els nostres coneixements i poder manternir-nos ben al dia de tot el que passa al nostre entorn.

Us animo a fer-ne un ús ben intens. De segur que ens en beneficiarem tots plegats!

Una abraçada i fins aviat,

Òscar